Càmeres per a comunitat de veïns: què es pot i què no
Si la vostra comunitat de veïns porta temps parlant d’instal·lar càmeres i no acabeu de fer el pas, segurament és perquè algú ha dit “hi ha molt de paperam” o “és complicat legalment”. La realitat és que no és tan difícil com sembla. Però sí que hi ha unes regles clares que cal complir: qui ha de decidir-ho, on es poden col·locar les càmeres i on no, i com protegir la privacitat dels veïns. En aquest post t’ho expliquem tot, sense tecnicismes i sense embuts.
Per instal·lar càmeres, cal acord de la junta
La primera pregunta que sol fer el president de la comunitat és: “Puc decidir-ho jo?” La resposta és no. La instal·lació de càmeres en zones comunes d’una comunitat de propietaris requereix un acord formal de la junta de propietaris.
Quina majoria cal? La Llei de Propietat Horitzontal estableix que per a mesures de millora i seguretat és suficient la majoria dels propietaris que, al seu torn, representin la majoria de les quotes de participació. En la pràctica, és el que es coneix com la majoria simple: si la meitat més un voten a favor, es pot tirar endavant.
És recomanable convocar una junta extraordinària específica per a aquest punt o incloure-ho a l’ordre del dia de la junta ordinària. Guardeu sempre l’acta: és el vostre document legal que avala la instal·lació.
Qui rep les imatges?
Una vegada instal·lat el sistema, cal designar un responsable del tractament de dades. Normalment és el president de la comunitat o l’administrador de finques. Aquesta persona és la que legalment custòdia les imatges i ha de respondre davant qualsevol reclamació o requeriment.
Zones comunes: on sí i on no
Aquí és on molta gent s’equivoca. Les càmeres estan permeses en determinades zones de la finca, però n’hi ha d’altres on no es poden col·locar en cap cas.
On es poden instal·lar càmeres
Portal i accés principal — la zona d’entrada és la més habitual i on més valor aporta.
Passadissos i replans — zones de pas comunes de cada planta.
Aparcament comunitari — robatoris i danys en cotxes és un dels motius principals per instal·lar càmeres a les comunitats.
Façana exterior i perímetres — per controlar qui accedeix a l’edifici des de l’exterior.
Locals comuns — trasters, zones d’esbarjo, piscines comunitàries.
La regla general és aquesta: si és una zona compartida pels veïns i necessària per accedir a la finca, les càmeres hi estan permeses.
On NO es poden instal·lar càmeres
Dins de cap habitatge privat, ni tan sols a petició del propietari. Apuntant a les finestres o terrasses privades dels veïns. Capturant imatge de la via pública de forma sistemàtica. Zones íntimes com vestuaris o banys, si existissin a les instal·lacions comunitàries.
La clau és que les càmeres han de servir per protegir els espais comuns de la finca, no per controlar el que passa fora o dins dels habitatges dels veïns.
Obligació del cartell de zona videovigilada
Moltes comunitats instal·len les càmeres però s’obliden d’aquest punt, que és obligatori per llei. Cal col·locar cartells informatius visibles a l’entrada i a qualsevol zona on hi hagi càmeres actives. Aquests cartells han d’indicar qui és el responsable del tractament i com contactar-lo.
Sense cartells, la comunitat pot rebre sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), independentment de si la instal·lació és correcta.
Quants dies es guarden les imatges?
La normativa del RGPD estableix que les imatges no es poden conservar més de 30 dies. Transcorregut aquest termini, s’han d’esborrar automàticament. Els sistemes professionals permeten configurar la sobreescriptura automàtica: el disc es va sobreescrivint sense que ningú hagi de fer res manualment.
Si es produeís algun incident (robatori, vandalisme, accident), les imatges es poden conservar durant el temps necessari per a les gestions legals, però sempre en custodia del responsable designat i a disposició de les forces de seguretat o jutjats si les requerissin.
Per a comunitats grans: control d’accesos a l’aparcament
Moltes comunitats no es queden només en càmeres. Si l’aparcament té problemes d’accés de persones alienes o de vehicles no autoritzats, es pot complementar amb sistemes de control d’accesos: lectors de targeta, telecomandaments, o fins i tot lectors de matrícules per a finques més grans. Són solucions que DV Sistemas instal·la habitualment en comunitats de tota Catalunya.
Sou una comunitat? Demaneu pressupost sense compromís
Si la vostra junta ha aprovat tirar endavant amb les càmeres, o si esteu valorant si val la pena, David pot fer-vos una visita gratuïta per avaluar la finca i proposar-vos la solució més adequada. Sense permanència, sense quotes mensuals. Pagueu una vegada i el sistema és vostre. Amb més de 20 anys d’experiència instal·lant en comunitats de tota Catalunya.
Truqueu al 680 507 318 o escriviu a info@camarasvigilancia.es.
Preguntes freqüents
Cal unanimitat per instal·lar càmeres a la comunitat?
No. La majoria simple (meitat més un dels propietaris que representin la majoria de quotes) és suficient per aprovar la instal·lació en junta.
Qui pot veure les imatges de les càmeres?
El responsable designat per la comunitat (president o administrador) i, en cas d’incident, les forces de seguretat o jutjats si ho requerissin. Els veïns particulars no tenen accés genèric a les gravacions.
La càmera del portal pot captar el carrer?
Pot captar-ne un tros de manera accidental si és necessari per veure bé l’accés, però no ha d’enfocar directament la via pública com a objectiu principal. Un instal·lador professional ho deixa correctament des del primer dia.
Quant temps es guarden les gravacions?
Un màxim de 30 dies, segons el RGPD. Els sistemes professionals s’esborren automàticament en aquest termini.
La comunitat pot instal·lar càmeres sense dir-ho als veïns?
No. Cal acord de junta, informació als veïns i cartells visibles. Fer-ho sense complir aquests requisits exposa la comunitat a sancions de l’AEPD.